Tema: al·legoria, home en posició de marxa (dinamisme, moviment ) PAU:
a) Significat: Des del punt de vista de significat es tracta d’una obra abstracta – tot i que en la seva forma ens evoca una figura humana en moviment- i al·legòrica del concepte de velocitat, tal i com acabem de comprovar en l’apartat anterior.
Fins i tot, vol reflectir en algunes ocasions la violència i el militarisme, trets estilístics que s’han associat amb aspectes morals i socials negatius. En paraules de Boccioni : “destruïm-lo tot i proclamem la total i absoluta abolició de la línia finita i de l’ estàtua tancada... la reconstrucció abstracta dels plànols i dels volums que determinen les formes, no el seu valor figuratiu”. En definitiva, un total abandonament dels convencionalismes del passat per alliberar-se, transgredint l’establert per afirmar la més absoluta llibertat..
Funció: La seva funció tant de localització com de demostració, és decorativa, lúdica i il·lustrativa de la forma en què treballava l’escultura Umberto Boccioni i que vol exemplificar el moviment en l’escultura, simbolitzant la figura humana que avança vers el futur, la força, el moviment, la màquina, elements vitals de l’època industrial i de l’home futurista que viu en ella.
Proposta PAU:
Funció i significat L’obra vol donar una imatge de l’home modern , un ésser anònim que viu a una gran ciutat, que viu al seu temps, protagonitzat per la màquina, de tal forma que l’home és semblant a una màquina, un organisme mecànic. Pot recordar la figura d’un guerrer si es pensa en l’exaltació del militarisme dels artistes futuristes. Experimentació del concepte del moviment en l’escultura, simbolitza la figura humana que avança vers el futur, la força, el moviment, la màquina , elements vitals de l’època industrial i de” l’home futurista que viu en ella. Influències Els artistes futuristes tenen com a model molt proper, l’estètica impressionista, però aviat fan seves les formes cubistes, en el que serà una visió dinàmica de plànols i elements .geomètrics que utilitzaran per analitzar la nova concepció de les imatges que ells crearen, imatges que marcaran els ambients culturals del segle XX, no només de la pintura i l’escultura, també el teatre, el cinema.