Formes úniques de continuïtat en l'espai. Boccioni

Alicia Santiago, Luis Sols i Ramon Vila elaboren aquest blog, que és per a ús exclusiu educatiu

FORMES ÚNIQUES. Proposta PAUs

Diapositives futurisme. Boccioni. Formes úniques de continuïtat en l'espai (versió breu).

**Diapositives futurisme (versió completa)

El futurisme en el blog de Ramon Pujolà

Manifest futurista a la Vikipèdia

Localització: Museu d’Art Modern MoMA ( Nova York )

Blogs d'Art

Criteris de correcció de les PAU

Obra 1: Formes úniques de continuïtat en l’espai, de Umberto Boccioni a) Context històric:

Es valorarà específicament no tant la quantitat de coneixements sobre l’obra concreta q ue es proposa sinó l’aplicació ordenada i coherent de l’esquema proposat. La primera i la segona qüestió del primer exercici estan íntimament relacionades. Un comentari que no tingui res a veure o molt poc amb l’esquema es considerarà que no respon la pregunta formulada a la segona qüestió del primer exercici. El corrector, malgrat la no adequació a l’esquema, haurà de valorar el que l’alumne aporta referent a cronologia i context històric i cultural [0’5 punts]; l’estil [0’5 punts]; característiques compositives i formals [ 2 punts]; significat [0’5 punts] i funció[0’5 punts]. La NO ADEQUACIÓ resta 1 punt i mig i s’ha d’indicar clarament pel corrector al costat de la nota.

I. COMENTARI ---------------------------------------------------------------

[a) Resumiu o esquematitzeu el procediment que seguiu per comentar una obra pictòrica [1 punt]]

[ b) Apliqueu aquest esquema de comentari a l'obra elegida [4 punts]]

1. Context

PAU:
1913. L’ art de la primera meitat del segle XX serà un reflex duna societat activa que modifica amb un ritme frenètic totes les seves estructures anteriors. Per aquest motiu després del Modernisme, el segle XX s’ inicia amb l’ esclat de les Primeres Avantguardes Artístiques que es desenvoluparan al continent europeu. Revolució bolxevic. Antesala de la Primera Guerra Mundial.

2. Estil

PAU. Estil: Futurista.

Proposta PAU:
Context estilístic El Manifest futurista, obra de Filippo Tommaso Marinetti, va ser publicat al diari Le Figaro, a l’any 1909, dóna a conèixer l’ideari d’un nou moviment cultural anomenat Futurisme. El Manifest serà el primer d’una sèrie de publicacions literàries que realitzarien els autors futuristes juntament amb articles en revistes com per exemple la revista Lacerba, portaveu en nombroses ocasions de les seves revolucionàries opinions. Diferents autors consideren aquesta producció literària la base del Futurisme . El futurisme va suposar l’abandonament dels models del passat, de la tradició figurativa, encara que moltes de les obres beuen del món clàssic i són transformades amb una visió contemporània. Situat al començament del segle XX (1as avantguardes), obre nous camins per la representació artística. En l’escultura es busca donar-li moviment, el que serà un element propi del futurisme, segons Angulo “els element formals suggeridors del moviment, converteixen les figures humanes en éssers que extradeixen les seves formes en l’espai”.

El Futurisme introdueix un nou concepte: la rapidesa per a plasmar el moviment veloç en la línia dels nous progressos de la tècnica, aconsegueix plasmar la sensació de moviment a partir de la descomposició de la figura i utilitza una sèrie de recursos geomètrics propis del cubisme el que ha fet que, estilísticament, s’ha interpretat com a cubisme dinàmic El Futurisme també destacarà els símbols de la modernitat : els nous mitjans de transport, la ciutat, l’home i la seva realitat, la velocitat, el risc; en ocasions la violència i el militarisme, el que ha derivat que el moviment estigui associat a aspectes morals i socials negatius. En paraules de Boccioni: “destruïm-lo tot i proclamen la total i absoluta abolició de la línia finita i de l’estàtua tancada.....la reconstrucció abstracta dels plànols i del volums que determinen les formes, no el seu valor figuratiu” En definitiva un total abandonament dels convencionalismes del passat per alliberar-se, transgredint l’establert per afirmar l a més absoluta llibertat.

3. Autor

Proposta PAU:

Autor: Umberto Boccioni ( Reggio di Calabria, 1882- Verona1916) Cronologia :1913

Autor Umberto Boccioni va ser un dels principals exponents del Futurisme, moviment artístic de principis del segle XX. La seva obra es mou dins de la creació escultòrica i pictòrica. Teòric del moviment, va escriure “El Manifest” dels pintors futuristes a l’any 1910. Vinculat des de molt jove amb els ambients culturals, resideix a Roma, viatja a París on es produirà la seva trobada amb les noves avantguardes, més tard va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Venècia. Marxa a viure a Milà on, en aquell moment, el moviment futurista es trobava en plena efervescència. La seva producció evoluciona de manera similar a la de molts autors futuristes, per exemple, el seu mestre Giacomo Balla, trencant amb el realisme figuratiu per anar al divisionisme i finalment arribar a l’abstracció geomètrica marcada per la influència de les formes cubistes. Està considerat un dels principals exponents del Futurisme. L’obra que es comenta apareix reflectida a les monedes de 20 cèntims d’euro d’Itàlia i és una de les vàries còpies que existeixen..

4. Aspectes formals i tècnics

4.1. Aspectes tècnics
PAU: 1913 (guix) i 1931( primera obra en bronze)..
Material: bronze Tècnica: fossa Dimensions: 111.2 x 88 x 40 cm

4.2. Aspectes formals
PAU (criteri de correcció):
L’obra que comentarem pertany a la primera fundició de bronze que resta exposada en el MOMA de Nova York des de l’any 1931, damunt de dues plataformes quadrangulars. En concret, aquesta estàtua individual dempeus i domèstica, que representa un cos antropomòrfic corrent, està feta en bronze daurat amb la tècnica de la fossa i amb unes mides de 111,2 x 88,5 x 40 cm. L’escultura de Formes de continuïtat en l’espai presenta uns eixos de simetria piramidals, que conjuntament amb la llum natural que irradia el bronze daurat i la il·luminació artificial de la sala on està exposada l’obra, més la distorsió de la forma humana del seu cap i de les extremitats superiors i inferiors, ens permet qualificar el seu equilibri d’inestable per voler representar de forma artificial i irreal el moviment d’aquesta escultura. Boccioni vol reproduir una figura humana en ple moviment, amb una gran velocitat i a partir d’una superposició de volums, com si fos una imatge real captada per una càmera de cine, però superposant els diferents punts de vista captats en un instant del moviment cap endavant i les formes generades cap el sentit contrari, cap endarrere. Tot això ens permet atorgar-li una temporalitat, ja que l’autor volia captar el moment concret, alhora que això també li servia per demostrar artísticament el moviment cinètic en l’escultura i rebutjar el sistema de l’escultura clàssica, tot i que, des del punt de vista formal, aquesta obra ens evoqui l’escultura hel·lenística de la Victòria de Samotràcia. La presència dels eixos de simetria piramidals ens faciliten la feina de qualificar el seu ritme de moviment equilibrat. La textura d’ aquesta escultura és dura, llisa i brillant pel material de bronze daurat amb la qual està feta i, en canvi, també produeix d’ altres impressions, com la de rugositat sobretot en els seus perfils angulosos situats en el cap, en els braços i en les cames.

Proposta PAU;
Tipologia: Escultura exempta.
L’obra representa un home en posició de marxa, recorda les figures de l’art grec, alguns autors assenyalen a la Victòria de Samotràcia. La figura de cos sencer, mostra un tors sense braços que han estat substituïts per una forma arrodonida , les cames fixades a dos blocs permetent, no obstant, crear una imatge aerodinàmica deformada per la velocitat. Per aconseguir un efecte de dinamisme i una expressió de la figura humana mecanitzada, el volum del cos es desplaça en un moviment per l’espai generant aquest efecte òptic de moviment, és una figura que sembla avançar a gran velocitat. El contorn de la figura, apareix desdibuixat, obrint-se en diverses perspectives, multiplicant-se, en volums còncaus i convexes que es tallen, creant un joc de plànols on la imatge mostra un moviment d’ales o de roba que juga amb les llums que emanen del propi material, en un resultat final de massa, de màquina però com quelcom vital i espacial. L’escultura és oberta però a la vegada està integrada entre l’objecte en moviment i el context espacial que l’envolta .

5. Interpretació

Tema: al·legoria, home en posició de marxa (dinamisme, moviment )

PAU:
a) Significat: Des del punt de vista de significat es tracta d’una obra abstracta – tot i que en la seva forma ens evoca una figura humana en moviment- i al·legòrica del concepte de velocitat, tal i com acabem de comprovar en l’apartat anterior.

Fins i tot, vol reflectir en algunes ocasions la violència i el militarisme, trets estilístics que s’han associat amb aspectes morals i socials negatius. En paraules de Boccioni : “destruïm-lo tot i proclamem la total i absoluta abolició de la línia finita i de l’ estàtua tancada... la reconstrucció abstracta dels plànols i dels volums que determinen les formes, no el seu valor figuratiu”. En definitiva, un total abandonament dels convencionalismes del passat per alliberar-se, transgredint l’establert per afirmar la més absoluta llibertat..

Funció: La seva funció tant de localització com de demostració, és decorativa, lúdica i il·lustrativa de la forma en què treballava l’escultura Umberto Boccioni i que vol exemplificar el moviment en l’escultura, simbolitzant la figura humana que avança vers el futur, la força, el moviment, la màquina, elements vitals de l’època industrial i de l’home futurista que viu en ella.

Proposta PAU:
Funció i significat L’obra vol donar una imatge de l’home modern , un ésser anònim que viu a una gran ciutat, que viu al seu temps, protagonitzat per la màquina, de tal forma que l’home és semblant a una màquina, un organisme mecànic. Pot recordar la figura d’un guerrer si es pensa en l’exaltació del militarisme dels artistes futuristes. Experimentació del concepte del moviment en l’escultura, simbolitza la figura humana que avança vers el futur, la força, el moviment, la màquina , elements vitals de l’època industrial i de” l’home futurista que viu en ella. Influències Els artistes futuristes tenen com a model molt proper, l’estètica impressionista, però aviat fan seves les formes cubistes, en el que serà una visió dinàmica de plànols i elements .geomètrics que utilitzaran per analitzar la nova concepció de les imatges que ells crearen, imatges que marcaran els ambients culturals del segle XX, no només de la pintura i l’escultura, també el teatre, el cinema.