PAU. Estil: Futurista.
Proposta PAU:
Context estilístic El Manifest futurista, obra de Filippo Tommaso Marinetti, va ser publicat al diari Le Figaro, a l’any 1909, dóna a conèixer l’ideari d’un nou moviment cultural anomenat Futurisme. El Manifest serà el primer d’una sèrie de publicacions literàries que realitzarien els autors futuristes juntament amb articles en revistes com per exemple la revista Lacerba, portaveu en nombroses ocasions de les seves revolucionàries opinions. Diferents autors consideren aquesta producció literària la base del Futurisme . El futurisme va suposar l’abandonament dels models del passat, de la tradició figurativa, encara que moltes de les obres beuen del món clàssic i són transformades amb una visió contemporània. Situat al començament del segle XX (1as avantguardes), obre nous camins per la representació artística. En l’escultura es busca donar-li moviment, el que serà un element propi del futurisme, segons Angulo “els element formals suggeridors del moviment, converteixen les figures humanes en éssers que extradeixen les seves formes en l’espai”.
El Futurisme introdueix un nou concepte: la rapidesa per a plasmar el moviment veloç en la línia dels nous progressos de la tècnica, aconsegueix plasmar la sensació de moviment a partir de la descomposició de la figura i utilitza una sèrie de recursos geomètrics propis del cubisme el que ha fet que, estilísticament, s’ha interpretat com a cubisme dinàmic El Futurisme també destacarà els símbols de la modernitat : els nous mitjans de transport, la ciutat, l’home i la seva realitat, la velocitat, el risc; en ocasions la violència i el militarisme, el que ha derivat que el moviment estigui associat a aspectes morals i socials negatius. En paraules de Boccioni: “destruïm-lo tot i proclamen la total i absoluta abolició de la línia finita i de l’estàtua tancada.....la reconstrucció abstracta dels plànols i del volums que determinen les formes, no el seu valor figuratiu” En definitiva un total abandonament dels convencionalismes del passat per alliberar-se, transgredint l’establert per afirmar l a més absoluta llibertat.
